SabateWeb.com - GelidaAR

La escudella de Santa Llúcia

2013-12-06T18:59:40+00:00

Ingredientes y preparación para 8 calderas de xxx litros para 200 raciones

500 litros de agua	24 kilos de alubias
24 kilos de garbanzos	40 kilos de de patatas
3 apios	8 coles
12 kilos de arroz	13 kilos de fideos
30 kilos de panceta	15 kilos de pies de ternera
15 kilos de pies de cerdo	15 kilos de careta de cerdo
15 kilos de huesos de jamón	15 kilos de carne de cordero
15 kilos de carne de ternera

Secuencia para una perfecta preparación:

08,30 h se introducen los huesos

Homilia Santa Llúcia 2 0 0 3 Mn. Manel Simó

2013-12-06T19:43:52+00:00

H O M I L I A S A N T A L L Ú C I A 2 0 0 3 Mn. Manel Simó, rector d’Esparreguera Hem volgut recollir l’homilia que Mn. Manel Simó va fer el dia 13 de desembre a Gelida, pel seu alt contingut històric sobre l’origen de la festa més tradicional de Gelida. (Nota de la redacció--- Programe Festa Major 2004)

“Benvolguts, benvolgudes, Molt agraït, en primer lloc, per haver-me convidat a participar amb vosaltres d’aquesta Festa Major de Santa Llúcia. Sóc Mn. Manel, rector d’Esparreguera.

Com és ben conegut, els emperadors romans dels segles II, III i inicis del IV es distingiren, gairebé tots ells, per la seva persecució religiosa contra el cristianisme. L’Església catòlica, fins al famós edicte de Milà de l’any 313, va ser purificada i provada amb la necessitat de donar raó de la seva esperança, situació que l’enriquí amb el testimoni de nombrosos màrtirs, homes i dones, joves i infants, sacrificats per la seva fidelitat als valors de l’Evangeli.

Aquells màrtirs, però, en la seva majoria, van restar en l’anonimat, i no fou sinó després, un cop l’Església gaudia d’un reconeixement públic, que la seva vida va ser evocada, molts cops, per actes martirials llegendàries, fruit de la manca d’informació solvent i contrastada en el moment del seu martiri.

Santa Llúcia Verge i Martir

2013-12-06T19:23:29+00:00

http://www.carrutxa.org/festes/tardor/stallucia/stallucia.html

La celebració de Santa Llúcia s'escau el 13 de desembre, data en què es commemora el martiri d'aquesta noia, a la qual, segons alguna llegenda, van arrancar els ulls. Una creença que pot venir del seu nom, Lucis Via, 'camí de llum', o de la seva proximitat al solstici d'hivern.

En el refranyer popular s'ha conservat una dita –avui confusa– que il·lustra aquesta proximitat: “Per Santa Llúcia, un pas de puça; per Nadal, un pas de pardal”, fent referència a l'increment de les hores de sol respecte a les de fosca després del solstici. I és que els canvis en el calendari, com la reforma gregoriana de 1582, que va suprimir deu dies, han deixat la festa de la santa abans de l'entrada de l'hivern, quan els dies encara no han començat a créixer, i el Nadal ben just després del solstici. Potser s'hauria de dir: “Per Nadal, un pas de puça i per Cap d'any, un pas de pardal”, però el rodolí se n'aniria en orris.

La santa és invocada com a protectora de la vista i com a patrona tant dels cecs i de molts oficis que requereixen bona visió,: per exemple les modistes i cosidores, com, en l'actualitat, els dissenyadors i dissenyadores gràfiques. Perquè ha estat, sobretot, una festa de noies fadrines. Fins ben entrat el segle XX encara es feia en diversos pobles la capta de les noies vestides de blanc, les llucietes, que demanaven oli per a la llàntia de l'altar de la santa i rebien, com en altres captes populars, llaminadures i fruites seques. Aquesta capta ha continuat, avui, en algunes poblacions, vinculada a les escoles i realitzada per les xiquetes.

També han perdut importància, sense desaparèixer, les celebracions relacionades amb els oficis del món tèxtil. Fou especialment important en l'època en què l'ensenyament de les noies volia dir, sobretot, aprendre a cosir.

Gelida y su porción mágica

2013-12-07T16:59:34+00:00

Articulo de Josep M. Basi que reproducimos

Exposicio sobre la Festa FM2007

2013-11-24T10:42:46+00:00

L’exposició sobre La Festa de Santa Llúcia

Un any més la Comissió de Festes de Santa Llúcia aprofitem l’espai que ens ofereix el programa de
la Festa Major per fer balanç de la nostra activitat.

L’any 2005 iniciàrem el 150è aniversari de la celebració de la festa, durant el 2006 i en aquest mateix
any, els actes organitzats han estat diversos: l’organització d’una trobada
d’escudelles d’arreu de Catalunya, l’apadrinament de la colla de Torrelles, i
al desembre una exposició sobre la història de la diada. Ha estat també
important el treball de la comissió envers el reconeixement cultural i
patrimonial de la festa com a festa popular d’interès cultural per part de la
Generalitat de Catalunya
L’exposició sobre la festa, que es va poder visitar durant el mes de desembre a la sala
d’exposicions de la casa de la vila, la valorem molt positivament per diverses
raons. En primer lloc perquè per primera vegada hem estat capaços no només de
fer l’escudella sinó de documentar-la i explicar-la a tots els gelidencs i
gelidenques. Vam intentar fer-ho de manera objectiva, ja que, com sabeu, molts
de nosaltres estem lligats familiarment a la festa des de fa algunes
generacions. L’exposició la van visitar prop de 500 persones i és per això que
ha estat un èxit. A més, molta gent ens ha felicitat i ens ha fet arribar comentaris
d’agraïment. És per això que volem aproﬁtar també aquesta oportunitat, per
agrair la feina de tots els qui hi van contribuir. En segon lloc, aquesta experiència,
ens ha permès col·laborar amb institucions de Gelida. Des de la Comissió de
Festes de Santa Llúcia volem donar el nostre més sincer agraïment a la
Montserrat Julià i la Marga Hernàndez, ambdues persones que, des de la
biblioteca de Gelida, van realitzar una tasca extraordinària d’ordenació i presentació
del material, i foren els autèntics motors de l’exposició. A nivell
institucional, volem agrair el suport econòmic del l’Ajuntament de Gelida i en
particular al regidor de Cultura en Gil Coma, com també el suport del Consell
Comarcal i de manera destacada de l’avui alcalde de Gelida i aleshores
vicepresident de l’ens comarcal Lluís Valls. En darrer terme, a la Generalitat
de Catalunya, que és l’administració més forta però a la qual malauradament més
li costa donar el seu suport.

A nivell particular volem fer menció de Joan Raventós (actualment veí de Sant Pere de Riudebitlles, però
amb passat familiar a Gelida) per deixar-nos un exemplar original dels estatuts
de la desapareguda Germandat de Santa Llúcia de l’any 1855, possiblement els
únics que es conserven. També volem donar les gràcies a la família Marí, que disposa
d’un fons fotogràﬁc únic, i que ha permès que moltes de les fotograﬁes que hem
exposat surtin per primer cop a la llum pública. També a la Fina Marí i a
l’Amadeu Tubella, per les seves fotograﬁes.

Al Ramon Tarrida i al seu ﬁll, tant per les fotograﬁes com per les pel·lícules sobre la festa, que s’ha
fet l’esforç de passar-les a DVD.

L’Associació d’Amics del Castell de Gelida, amb l’Enric Carafí, ens van cedir documentació i les peces
històriques: retaule barroc amb la imatge de Santa Llúcia i la banyera de zinc
de la “germandat”. Aquesta banyera va ser restaurada a càrrec de la nostra
comissió i el seu acabat actual i estat de consolidació li permet estar
dignament en qualsevol museu. Esperem que sigui en el futur museu de Gelida...

A Flash Gelida, amb la cessió de materials i el suport incondicional del Pere Palomera.

A l’arxiu personal de material fotogràﬁc del Santiago Puig, i les fotografies realitzades pel Pere
Gubi. L’arxiu fotogràﬁc de la família Buch, autèntics dipositaris de la història gràﬁca de Gelida per raons
ben òbvies, i més la nostra especial felicitació per la realització del primer
llibre de recull gràﬁc de la festa realitzat per Josep Maria Buch.

Als diferents membres de la Comissió que tambéhan aportat material
gràﬁc que a base d’anys i amb l’esperit de participar activament han anat
recopilant el material dipositat al local de la “plaça” (família Julià) i
l’arxiu de la família Surià, en concret el Quim Surià, que al llarg dels anys
ha conservat les imatges més antigues de la festa i moltes altres d’especial
interès.

Volem dir-vos que per a tots/es nosaltres ha estat molt signiﬁ catiu iniciar un camí per a la
recuperació de la memòria històrica de la festa, així com els testimonis orals
que han viscut la festa al llarg dels anys. En aquest sentit pensem que també
caldria recuperar aspectes que s’han modiﬁcat amb el pas del temps. D’entre
aquests en destaquem alguns.

Antigament es repartia l’escudella davant de l’església, o sigui, al mig de la plaça. El fet que la
plaça pateix una important remodelació arquitectònica i passa tota a un planer
nivell zero volem que serveixi per donar un nou entorn a la festa (com es
mereix). Volem que la plaça sigui anomenada la plaça de l’Església però que
també sigui coneguda com la plaça on un cop l’any s’hi planten les calderes de
Santa Llúcia al bell mig… La situació actual de l’escenari de fusta que impedeix
la còmoda entrada de calderes a la plaça i les seves excessives dimensions
pensem que haurien de replantejar-se.

Menjar l’escudella a la plaça: així va néixer l’escudella, menjada en el mateix lloc (o en un de molt
proper) on s’elaborava. Voldríem propiciar aquest fet, però caldria adaptar-lo
als nous temps. Podria ser una solució mixta, de la mateixa manera que ha
passat a moltes altres contrades de Catalunya on “l’escudella dels pobres” ha
perdut part del seu sentit…

Música a la festa: anys
enrere, amb l’orquestra a la plaça, i al crit de “música maestro!” (frase dita
sempre pel senyor Josep Esteve Vidal, conegut com el “Pepito de Cal Cuaplà”), a
la sortida d’oﬁ ci s’iniciava el concert i tota la festa del repartiment de
l’escudella.

Aquest any nosaltres vàrem introduir el “toc” de gralles a mesura que les calderes feien presència a
la plaça.

Una ﬁta a assolir és l’edició d’un llibre sobre la festa. És un objectiu ambiciós i que esperem
realitzar en els propers anys, donats la dimensió i el caràcter que hauria de
tenir. Segur que amb el suport de tots i totes ho aconseguirem, gràcies!

Santa Llúcia i “Germandat” els 150 anys han celebrat!

En tancar aquest escrit volem recordar que enguany ens han deixat en Francesc Cañadell (Quico de can
Farigola), durant molts anys el tractorista de la llenya de Santa Llúcia;
l’Eusebio Manzano, que ha estat al peu del canó a les calderes, i una altra
gelidenca molt lligada a la festa, Teresa Maria Julià, col·laboradora en els
preparatius de l’escudella i en la seva realització. Des d’aquí el nostre més
sincer record.

Els Goigs a Santa Llúcia

2013-12-06T19:12:06+00:00

http://www.carrutxa.org/festes/tardor/stallucia/goigs.html

Els goigs són composicions poètiques d'ús popular a lloança de Crist, de la Mare de Déu, d'un sant o d'una santa, fetes per ser cantades en les celebracions populars. És habitual que s'interpretin al final de l'ofici de la diada corresponent, o en un context de celebracions religioses, encara que també n'hem aplegat alguns emprats com a cant de treball.
Es tracta d'un repertori recollit entre la transmissió oral i la documental. Efectivament, els textos solen trobar-se impressos en diferents èpoques, però al mateix temps la seva transmissió i, sobretot, la de la música són orals. Aquesta última no sol aparèixer massa sovint recollida en les edicions antigues.

El goigs de Santa Llúcia que es canten a Gelida son del mestre Pere Vallribera i Moliné

Dites de Santa Llúcia

2013-12-06T19:08:40+00:00

http://www.carrutxa.org/festes/tardor/stallucia/dites.html

Si un refrany ha fet fortuna arreu –no només en la nostra llengua– en referència a santa Llúcia i la celebració de la seva festivitat és aquest: «Per Santa Llúcia, un pas de puça», que vol fer referència al fet que, per aquesta data, el dia, la llum, comença a guanyar-li el terreny a la nit, la foscor.

Ara bé, com hom pot comprovar, això no és així, avui, ja que fins al solstici d'hivern, el 21 de desembre, o més ben dit l'endemà, no es fa realitat el que la frase enuncia. Què ha succeït, doncs? Els nostres avis, no hi veien bé?

Cal explicar que el refrany és força antic i recull l'experiència pràctica –com ho fan bona part de tots ells– i d'observació dels nostres avantpassats, per als quals el solstici d'hivern en el calendari astronòmic s'esqueia dos dies abans de Santa Llúcia, o sia, l'11 de desembre. Com pot ser això?, ens preguntarem. L'explicació és ben senzilla.