Les Jornades Europees del Patrimoni arriben aquest any a Gelida i Sitges més vives que mai, no solament durant el cap de setmana del 26, 27 i 28 de setembre sinó durant 365 dies les seves 24 hores. Ara quan estiguem a Sitges o Gelida podrem veure el seu patrimoni històric de caràcter arquitectònic amb la Realitat Augmentada. A traves de la pantalla del mòbil o tauleta podrem veure la ubicació del monument, una breu descripció, una petita imatge per poder identifica’l i si fem click a la imatge, la informació disponible en la vìkipedia.
Que hem de fer per veure el seus Monuments al nostre mòbil o tauleta?
Primer de tot descarregar l'aplicació gratuïta Layar, tenir connexió a Internet i que el mòbil tingui, càmera i GPS bàsicament.
Què és Layar?
És una APP gratuïta de Realitat Augmentada per a mòbils intel·ligents Android , Iphone o Symbian.
D'una forma simple podríem definir Layar amb un navegador, que pot transformar Gelida / Sitges en una gran pàgina web a través de la qual podem interactuar amb informació digital tal com vídeo, fotografies, àudio, mostrar el lloc on ens troben, al mateix temps el visitant pot compartir la seva experiència a les Xarxes Socials, enviar un correu, i fins i tot mostrar un telèfon perquè pugui fer la trucada.
T’atreveixes a instal·lar aquesta nova experiència al mòbil o Tauleta?
Tant per Android , Iphone o Symbian cal anar a la seva respectiva botiga (Store)
Com carreguem les capes d’informació a Layar?
Un cop instal·lat anem al menú capes i fem una recerca “Gelida” o “Sitges” seleccionem “Monuments......”
Un cop seleccionada la capa podem selecciona el rang d'abast de POI a “Filtros”
Info Dades
Gelida / Sitges Monuments GeoPosicionamtent de la llista de monuments de Gelida/Sitges inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català per al municipi de Gelida i Sitges Inclou els inscrits en el Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN) amb la classificació de monuments històrics i els Béns Culturals d'Interès Local (BCIL) de caràcter arquitectònic
500 litros de agua | 24 kilos de alubias |
24 kilos de garbanzos | 40 kilos de de patatas |
3 apios | 8 coles |
12 kilos de arroz | 13 kilos de fideos |
30 kilos de panceta | 15 kilos de pies de ternera |
15 kilos de pies de cerdo | 15 kilos de careta de cerdo |
15 kilos de huesos de jamón | 15 kilos de carne de cordero |
15 kilos de carne de ternera |
Secuencia para una perfecta preparación:
08,30 h se introducen los huesos
]]>
“Benvolguts, benvolgudes, Molt agraït, en primer lloc, per haver-me convidat a participar amb vosaltres d’aquesta Festa Major de Santa Llúcia. Sóc Mn. Manel, rector d’Esparreguera.
Com és ben conegut, els emperadors romans dels segles II, III i inicis del IV es distingiren, gairebé tots ells, per la seva persecució religiosa contra el cristianisme. L’Església catòlica, fins al famós edicte de Milà de l’any 313, va ser purificada i provada amb la necessitat de donar raó de la seva esperança, situació que l’enriquí amb el testimoni de nombrosos màrtirs, homes i dones, joves i infants, sacrificats per la seva fidelitat als valors de l’Evangeli.
Aquells màrtirs, però, en la seva majoria, van restar en l’anonimat, i no fou sinó després, un cop l’Església gaudia d’un reconeixement públic, que la seva vida va ser evocada, molts cops, per actes martirials llegendàries, fruit de la manca d’informació solvent i contrastada en el moment del seu martiri.
]]>
Gelida AR Santa Llúcia Realitat Augmentada
¿Tens un mòbil o tauleta d’última generacio?
¿Vols viure una nova experiència a Gelida? ¿Vols viure la festa de Santa Llúcia en cara que no sigui 13 de desembre? ¿Que podem fer perquè el nostres amics o visitants quan estan a Gelida puguin viure la festa qualsevol dia de l’any?
Per poder viure aquests moments i llocs en qualsevol moment GeliaAR ha unit la geo localització, la realitat augmentada i el mòbil, perque tot això i més sigui possible
GelidaAR-Santa Llúcia Realitat Augmentada inclou uns 46 punts d’interès (POI) a través dels quals podem recrear l’ambient d’aquell dia, i en alguns casos interactuar en els diferents moments de la festa.
]]>
La celebració de Santa Llúcia s'escau el 13 de desembre, data en què es commemora el martiri d'aquesta noia, a la qual, segons alguna llegenda, van arrancar els ulls. Una creença que pot venir del seu nom, Lucis Via, 'camí de llum', o de la seva proximitat al solstici d'hivern.
En el refranyer popular s'ha conservat una dita –avui confusa– que il·lustra aquesta proximitat: “Per Santa Llúcia, un pas de puça; per Nadal, un pas de pardal”, fent referència a l'increment de les hores de sol respecte a les de fosca després del solstici. I és que els canvis en el calendari, com la reforma gregoriana de 1582, que va suprimir deu dies, han deixat la festa de la santa abans de l'entrada de l'hivern, quan els dies encara no han començat a créixer, i el Nadal ben just després del solstici. Potser s'hauria de dir: “Per Nadal, un pas de puça i per Cap d'any, un pas de pardal”, però el rodolí se n'aniria en orris.
La santa és invocada com a protectora de la vista i com a patrona tant dels cecs i de molts oficis que requereixen bona visió,: per exemple les modistes i cosidores, com, en l'actualitat, els dissenyadors i dissenyadores gràfiques. Perquè ha estat, sobretot, una festa de noies fadrines. Fins ben entrat el segle XX encara es feia en diversos pobles la capta de les noies vestides de blanc, les llucietes, que demanaven oli per a la llàntia de l'altar de la santa i rebien, com en altres captes populars, llaminadures i fruites seques. Aquesta capta ha continuat, avui, en algunes poblacions, vinculada a les escoles i realitzada per les xiquetes.
També han perdut importància, sense desaparèixer, les celebracions relacionades amb els oficis del món tèxtil. Fou especialment important en l'època en què l'ensenyament de les noies volia dir, sobretot, aprendre a cosir.
]]>Este proyecto de geo localización de GelidaAR-Santa Llúcia incluye 30 puntos de interés (POI) en los que podemos ver el ambiente de ese día y en algunos casos interactuar en los diferentes momentos de la fiesta.
A continuación se muestran los puntos geo localizados de la fiesta agrupados en 6 zonas
]]>
Un any més la Comissió de Festes de Santa Llúcia aprofitem l’espai que ens ofereix el programa de
la Festa Major per fer balanç de la nostra activitat.
L’any 2005 iniciàrem el 150è aniversari de la celebració de la festa, durant el 2006 i en aquest mateix
any, els actes organitzats han estat diversos: l’organització d’una trobada
d’escudelles d’arreu de Catalunya, l’apadrinament de la colla de Torrelles, i
al desembre una exposició sobre la història de la diada. Ha estat també
important el treball de la comissió envers el reconeixement cultural i
patrimonial de la festa com a festa popular d’interès cultural per part de la
Generalitat de Catalunya
L’exposició sobre la festa, que es va poder visitar durant el mes de desembre a la sala
d’exposicions de la casa de la vila, la valorem molt positivament per diverses
raons. En primer lloc perquè per primera vegada hem estat capaços no només de
fer l’escudella sinó de documentar-la i explicar-la a tots els gelidencs i
gelidenques. Vam intentar fer-ho de manera objectiva, ja que, com sabeu, molts
de nosaltres estem lligats familiarment a la festa des de fa algunes
generacions. L’exposició la van visitar prop de 500 persones i és per això que
ha estat un èxit. A més, molta gent ens ha felicitat i ens ha fet arribar comentaris
d’agraïment. És per això que volem aprofitar també aquesta oportunitat, per
agrair la feina de tots els qui hi van contribuir. En segon lloc, aquesta experiència,
ens ha permès col·laborar amb institucions de Gelida. Des de la Comissió de
Festes de Santa Llúcia volem donar el nostre més sincer agraïment a la
Montserrat Julià i la Marga Hernàndez, ambdues persones que, des de la
biblioteca de Gelida, van realitzar una tasca extraordinària d’ordenació i presentació
del material, i foren els autèntics motors de l’exposició. A nivell
institucional, volem agrair el suport econòmic del l’Ajuntament de Gelida i en
particular al regidor de Cultura en Gil Coma, com també el suport del Consell
Comarcal i de manera destacada de l’avui alcalde de Gelida i aleshores
vicepresident de l’ens comarcal Lluís Valls. En darrer terme, a la Generalitat
de Catalunya, que és l’administració més forta però a la qual malauradament més
li costa donar el seu suport.
A nivell particular volem fer menció de Joan Raventós (actualment veí de Sant Pere de Riudebitlles, però
amb passat familiar a Gelida) per deixar-nos un exemplar original dels estatuts
de la desapareguda Germandat de Santa Llúcia de l’any 1855, possiblement els
únics que es conserven. També volem donar les gràcies a la família Marí, que disposa
d’un fons fotogràfic únic, i que ha permès que moltes de les fotografies que hem
exposat surtin per primer cop a la llum pública. També a la Fina Marí i a
l’Amadeu Tubella, per les seves fotografies.
Al Ramon Tarrida i al seu fill, tant per les fotografies com per les pel·lícules sobre la festa, que s’ha
fet l’esforç de passar-les a DVD.
L’Associació d’Amics del Castell de Gelida, amb l’Enric Carafí, ens van cedir documentació i les peces
històriques: retaule barroc amb la imatge de Santa Llúcia i la banyera de zinc
de la “germandat”. Aquesta banyera va ser restaurada a càrrec de la nostra
comissió i el seu acabat actual i estat de consolidació li permet estar
dignament en qualsevol museu. Esperem que sigui en el futur museu de Gelida...
A Flash Gelida, amb la cessió de materials i el suport incondicional del Pere Palomera.
A l’arxiu personal de material fotogràfic del Santiago Puig, i les fotografies realitzades pel Pere
Gubi. L’arxiu fotogràfic de la família Buch, autèntics dipositaris de la història gràfica de Gelida per raons
ben òbvies, i més la nostra especial felicitació per la realització del primer
llibre de recull gràfic de la festa realitzat per Josep Maria Buch.
Als diferents membres de la Comissió que tambéhan aportat material
gràfic que a base d’anys i amb l’esperit de participar activament han anat
recopilant el material dipositat al local de la “plaça” (família Julià) i
l’arxiu de la família Surià, en concret el Quim Surià, que al llarg dels anys
ha conservat les imatges més antigues de la festa i moltes altres d’especial
interès.
Volem dir-vos que per a tots/es nosaltres ha estat molt signifi catiu iniciar un camí per a la
recuperació de la memòria històrica de la festa, així com els testimonis orals
que han viscut la festa al llarg dels anys. En aquest sentit pensem que també
caldria recuperar aspectes que s’han modificat amb el pas del temps. D’entre
aquests en destaquem alguns.
Antigament es repartia l’escudella davant de l’església, o sigui, al mig de la plaça. El fet que la
plaça pateix una important remodelació arquitectònica i passa tota a un planer
nivell zero volem que serveixi per donar un nou entorn a la festa (com es
mereix). Volem que la plaça sigui anomenada la plaça de l’Església però que
també sigui coneguda com la plaça on un cop l’any s’hi planten les calderes de
Santa Llúcia al bell mig… La situació actual de l’escenari de fusta que impedeix
la còmoda entrada de calderes a la plaça i les seves excessives dimensions
pensem que haurien de replantejar-se.
Menjar l’escudella a la plaça: així va néixer l’escudella, menjada en el mateix lloc (o en un de molt
proper) on s’elaborava. Voldríem propiciar aquest fet, però caldria adaptar-lo
als nous temps. Podria ser una solució mixta, de la mateixa manera que ha
passat a moltes altres contrades de Catalunya on “l’escudella dels pobres” ha
perdut part del seu sentit…
Música a la festa: anys
enrere, amb l’orquestra a la plaça, i al crit de “música maestro!” (frase dita
sempre pel senyor Josep Esteve Vidal, conegut com el “Pepito de Cal Cuaplà”), a
la sortida d’ofi ci s’iniciava el concert i tota la festa del repartiment de
l’escudella.
Aquest any nosaltres vàrem introduir el “toc” de gralles a mesura que les calderes feien presència a
la plaça.
Una fita a assolir és l’edició d’un llibre sobre la festa. És un objectiu ambiciós i que esperem
realitzar en els propers anys, donats la dimensió i el caràcter que hauria de
tenir. Segur que amb el suport de tots i totes ho aconseguirem, gràcies!
Santa Llúcia i “Germandat” els 150 anys han celebrat!
En tancar aquest escrit volem recordar que enguany ens han deixat en Francesc Cañadell (Quico de can
Farigola), durant molts anys el tractorista de la llenya de Santa Llúcia;
l’Eusebio Manzano, que ha estat al peu del canó a les calderes, i una altra
gelidenca molt lligada a la festa, Teresa Maria Julià, col·laboradora en els
preparatius de l’escudella i en la seva realització. Des d’aquí el nostre més
sincer record.
Como hemos dicho, Layar nos permite geo posicionar en el lugar que deseemos información digital que complemente a la que vemos del mundo real, además también puede ofrecernos una interacción con el visitante. Así pues sería posible:
Gelida ABANS
Hacer un viaje al pasado viendo las calles y alrededores de Gelida y poder comparar el presente con el pasado. (¿Cómo era la Plaça de la Vila antes de la remodelación?)
Les Fonts de Gelida ]]>
Els goigs són composicions poètiques d'ús popular a lloança de Crist, de la Mare de Déu, d'un sant o d'una santa, fetes per ser cantades en les celebracions populars. És habitual que s'interpretin al final de l'ofici de la diada corresponent, o en un context de celebracions religioses, encara que també n'hem aplegat alguns emprats com a cant de treball.
Es tracta d'un repertori recollit entre la transmissió oral i la documental. Efectivament, els textos solen trobar-se impressos en diferents èpoques, però al mateix temps la seva transmissió i, sobretot, la de la música són orals. Aquesta última no sol aparèixer massa sovint recollida en les edicions antigues.
El goigs de Santa Llúcia que es canten a Gelida son del mestre Pere Vallribera i Moliné
]]>